MÉS ENLLÀ DEL GIR LINGÜÍSTIC

El gir lingüístic és una expressió encunyada per Gustav Bergman el 1964. Tot i que es tractava d’un moviment filosòfic, aviat va influir notablement en la disciplina històrica. Afirma que la història, el passat, subsisteix simplement a través d’uns signes lingüístics, configura el seu objecte a través de normes de l’univers lingüístic que coneix l’historiador i aflora a la superfície a través del relat. La manera d’organitzar aquests signes passa a ocupar un lloc privilegiat en la construcció de l’obra històrica.

La debilitat d’aquest plantejament radica en el perill de portar a l’extrem els seus arguments. Qualsevol construcció lingüística no seria altra cosa que una nova articulació del discurs i, per tant, no pot transcendir la seva pròpia realitat retòrica i literària.
Les crítiques que s’han fet al gir lingüístic segueixen aquesta línia augmentativa. La discussió giraria al voltant de si el llenguatge constitueix la realitat o només la modifica. Si el llenguatge constitueix la realitat, aleshores no és possible conèixer la realitat en si, ja que les múltiples realitats aniran lligades a un sistema de signes, que varien en funció de cada societat, grup social, individu, etc., impossibles de relacionar. Si el llenguatge no constitueix, però modifica la realitat, es pot interrelacionar les diferents percepcions de la realitat i crear un marc general d’una realitat racionalitzada de diverses maneres.
La possibilitat de fer història o no depèn de la relació que s’estableixi entre llenguatge i realitat.

Independentment de si el postmodernisme amenaça a totes les formes de fer història o només algunes, va qüestionar elements claus del paradigma d’història econòmica i social. En el postmodernisme els problemes històrics es resolen en problemes de llenguatge, no a través d’un motor (economia, etc.) que articula al seu voltant els elements d’una societat. A més a més, des de la història econòmica i social, els individus perceben la societat diferent del que és a la realitat, per tant, la realitat per a ells segueix sent objectiva; una realitat que és “mal” percebuda o concebuda “equivocadament” pels individus d’una societat. Pel postmodernisme, la realitat és diversa i és concebuda de diferent manera en funció dels codis de llenguatge de cada col·lectiu.