ELS MONUMENTS FRANQUISTES

El s.XXI ha començat a Espanya amb un aferrissat debat sobre la memòria històrica que encara no s’havia donat lloc des de la caiguda de la dictadura franquista. Alemanya, Itàlia, Portugal, països que també han patit dictadures de caire feixista, ja des del principi van iniciar un procés de revisió de la memòria històrica. Ni a Itàlia ni a Portugal queden ja estàtues ni carrers dels dictadors i a Alemanya l’esvàstica està prohibida per la constitució i els camps d’extermini que no van ser destruïts s’han convertit en museus de l’horror on hi van els estudiants alemanys. Auschwitz a Polònia ha seguit el mateix procés.
A Espanya, el “Valle de los Caídos” i monuments com l’estàtua de Franco de Madrid han estat els principals elements de controvèrsia en el debat de la memòria històrica. Què s’ha de fer amb els monuments? S’han de destruir? S’han de museïtzar? S’han de deixar com estan?

Personalment penso que els monuments històrics, siguin del caire que siguin s’ha d’intentar mantenir-los en la posteritat. Suposo que com a historiador que sóc és força normal que pensi d’aquesta manera, ja que el nostre ofici consisteix en estudiar les restes del passat i si es destrueixen a l’actualitat, què quedarà pels historiadors del futur? Podran reconstruir el passat si ara esborrem les traces? i la societat? coneixerà què va passar durant la guerra civil i l’etapa franquista posterior?
Per aquests motius considero que els monuments franquistes no s’han de destruir i s’han museïtzar, tal i com s’ha fet amb la resta de materials d’altres períodes històrics del nostre país.
Per què museïtzar-los i no deixar-los a on estan? Doncs perquè en un museu és a on es pot exposar el material amb la major claredat al públic. A més a més, cal deixar espai públic lliure per a les futures construccions, ja què la memòria històrica, de la mateixa manera que la història, és fluida i dinàmica, està en continu canvi i cada generació la interpreta de diferent manera en funció del moment històric que viu. També falta rehabilitar la memòria de la II República, esborrada durant l’etapa Franquista. Construccions com el mausoleu del “Valle de los Caídos”, considero que no s’haurien de tocar. S’ha de posar panells que expliquin que en aquest indret van ser enterrades moltes persones d’ambdós bàndols i que 20.000 presos republicans van treballar durant anys per construir la tomba del dictador. És important canviar el missatge que actualment donen els monuments franquistes, que segueixen sent els mateixos de l’època de la dictadura; cal posar de manifest el que va patir la població sota la repressió del franquisme i el que va suposar la victòria del feixisme al nostre país.